2. És qüestió d’anatomia? FLASH INTRODCUTORI basat en Batalla, A. Fem un petit experiment...treballarem amb accions motrius que no hem portat a terme anteriorment... Alguns científics creuen que el sistema de control del moviment no pensa en músculs quan dóna les ordres al sistema motor Doncs en què pensa?

3. Potser pensa en el moviment? Seguiu aquestes trajectòries amb els dos braços alhora i d’esquerra a dreta Les dues primeres són més fàcils perquè descriuen trajectòries idèntiques alhora Les darrera és més difícil, doncs no s’assembla a cap forma coneguda

4. Mechsner et al. arriben a la conclusió que el control del moviment és de caràcter perceptiucognitiu És a dir, el control de moviment necessita tenir una idea clara i concreta d’allò que vol fer, i el sistema locomotor tradueix, de manera automàtica, aquests conceptes en moviments corporals Ens fem una imatge mental d’allò que volem fer

5. I saber això per a què carai ens servirà? Si el control de moviment no entén de músculs ni de moviments concrets...ens podem estalviar totes les informacions sobre músculs que intervenen i moviments específics Cal donar informacions que facilitin el desenvolupament de les representacions mentals ALTRES DEMOSTRACIONS (poques i a l’inici) INTERVENCIONS DIRECTES SOBRE ELS COS (ex: gimnàstica)

6. Què ens ajuda més a l’aprenentatge, la repetició o la variació? LES DUES COSES...la repetició afavoreix l’automatisme (i podem deixar lliure l’atenció conscient), i la variabilitat establim una base motriu amplia ATENCIÓ, L’OBLIT ENS AJUDA Si repetim diverses vegades la mateixa activitat ho acabem fent de manera mecànica...s’aprèn més ràpid, també s’obliden abans...Per tant, és millor plantejar situacions variades que ens obliguin a invertir més esforç.

7. TEORIES DE PROCESSAMENT DE LA INFORMACIÓ Neixen com un intent de superar les limitacions més importants del conductisme (ambientalisme, associacionisme, antimentalisme). S’estructura a partir dels postulats propis de la psicologia cognitiva. L’aprenent té un element actiu, més enllà de respondre a determinades característiques de l’ambient.

8. “ El dominio cognitivo es la diferencia fundamental entre el hombre y los animales inferiores y se hace difícil plantear las leyes del aprendizaje humano al margen de él” ADAMS,1971

9. ADAMS,1971 Es tracta del model bàsic del processament de la informació S’inicia amb l’arribada d’un o més estímuls (inputs) d’informació a un més òrgans sensorials, a partir d’aquí s’inicia el seu processament (caixa negra) que acaba amb l'emissió d’una resposta motora (output)

10. El processament de la informació no és observable Ex: dibuixa un arbre Es varen adonar que tot i que les entrades eren les mateixes les respostes no sempre eren iguals, ni desitjades. Calia detectar les fases d’aquest procés…

11. Per intentar donar respostes a aquests processos Materniuk presenta el següent model:

12. Presenta un model on desglossa l’execució motriu en tres mecanismes o etapes. La seva interrelació és tal que una errada en una d’elles provoca el fracàs en l’assoliment de l’objectiu. 1- MECANISME PERCEPTIU Identifica i integra dades sensorials provenen de l’entorn i també del propi subjecte.

13. Les informacions de l’entorn són enviades al mecanisme de decisió, però també es guarden a la memòria. Això ens permetrà identificar i interpretar estímuls. 2- MECANISME DE DECISIÓ Procés de decisió intern que té lloc abans d’executar qualsevol tasca motriu. Aquest procés no sempre és conscient. Intervenen les capacitats cognitives de l’individu.

14. El subjecte escull d’entre les respostes que té emmagatzemades la que més s’ajusta a la situació concreta. Moltes vegades anticipem. Coneixem els indicadors i es preveuen els estímuls que apareixen. 3- MECANISME D’EXECUCIÓ Encarregat de la realització del moviment.

15. És el responsable de la organització motriu que coordinarà les diferents accions musculars implicades en la resposta programada prèviament. EXEMPLES: MECANISME PERCEPCIÓ X MECANISME DECISIÓ X MECANISME EXECUCIÓ X

16. Segons l’exemple anterior la tasca proposada presenta unes exigències en l’aprenentatge que fan referència als tres mecanismes…. Existeixen tasques motrius diferents, i per tant requeriran un tractament didàctic diferent

17. WELFORD (1976) PROPOSA UN NOU MODEL: QUATRE CIRCUITS PRINCIPALS DE FEEDBACK!

18. 1- DECISIÓ I MEMÒRIA: Abans de donar la resposta motriu, l’individu recorre a les experiències passades o fins i tot a la pràctica imaginada. 2- CONTROL NEUROMUSCULAR: Control automàtic de les parts o components del moviment a realitzar. 3- CONEIXEMENT DE L’EXECUCIÓ: A partir dels òrgans sensorials de caràcter kinestèsic 4- CONEIXEMENT DELS RESULTATS: El resultat extern percebut a través dels sentits perifèrics (vista, oïda...)

20. EL DIA DEL GOL

21. Aquells estímuls que som capaços de captar a través dels òrgans sensorials La interpretació de les sensacions, donant significat i organització Cada persona construeix d’una manera exclusiva i única les percepcions recollides per estímuls. Ex: un perfum que ens recorda...

22. Procés a través del qual es realitza el canvi d’energia externa per energia nerviosa, processable com a informació per part de l’organisme, la seva transmissió als nivells de memòria, i la seva organització primària per tal de ser identificada. Receptors sensorials Són els òrgans concrets que realitzen la funció de rebre l’energia externa i transformar-la en energia nerviosa.

23. Característiques dels receptors Especificitat : cada receptor tan sols respon a un tipus d’estímul partícula (ex: ull---llum, oïda...ones sonores) . Excitabilidad : nivell mínim d’estimulació necessari per provocar les reaccions químiques que mobilitzen l’impuls cap al cervell. Adaptació : en la mesura que l’estímul es manté constant l’excitabilitat va desapareixent i es produeix una adaptació (ex: olor permanent)

24. Classificació

25. Pel que fa al moviment: Els propioceptors són els receptors més específics pel que fa al comportament motor. Els interoceptors no tenen funcions directes relacionades amb el moviment. D’entre els exteroceptors la vista és el que té més importància per les conductes motores

26. ON SOM?

27. ELS RECEPTORS PROPIOCEPTIUS Informen sobre la posició de les parts del cos i el moviment. DUES CATEGORIES KINESTÈSICS LABERÍNTICS Existeix gran diversitat d’informacions rebudes pels receptors sensorials propioceptius...això a l’inici provoca... A l’aparell locomotor i pell A l’oïda

28. DESORIENTACIÓ INCERTESA Durant el procés d’aprenentatge integrem totes les fonts propioceptives, i també la visual, en unitats més grans.

29. Procés a traves del qual el subjecte determina, filtra i es posa condicions a l’estimulació externa. Nosaltres decidim quins dels estímuls que rebem seleccionem i organitzem en interacció amb els processos de memòria, atenció i programació.

30. El que en realitat fem és establir un esquema perceptiu (Piaget) Element comú a diferents objectes i situacions L’ús dels esquemes depèn dels aprenentatges previs El reconeixement d’aquests patrons mostra la relació entre tots els processos comportamentals.

32. MECANISME DE PERCEPCIÓ ANALITZADORS EXTERNS ANALITZADORS INTERNS Anàlisi Comparació MEMÒRIA Codi Perceptiu

33. LA COMPLEXITAT DELS ESPORTS COL·LECTIUS El jugador s’ha de fixar en: CATEGORIES D’INFORMACIÓ ADVERSARIS COMPANYS TEMPS ESPAI PILOTA REGLAMENT CAPACITATS PRÒPIES Directa, dels companys, i intencions Situacions i intencions De joc i de la competició Tècniques, físiques i tàctiques Camp i joc proper Del partit i de la acció concreta Ubicació i perillositat

34. VALORACIÓ DEL NIVELL DE DIFICULTAT PERCEPTIVA DE LES TASQUES MOTRIUS ELEMENT D’ANÁLISI - COMPLEXITAT + COMPLEXITAT Segons condicions entorn Entorn estable Entorn canviant Segons tipus de control Feedback intern Feedback extern Segons estat inicial de l’individu i l’objecte Individu i objecte estàtic Individu i objecte en moviment

35. ELEMENT D’ANÁLISI - COMPLEXITAT + COMPLEXITAT Segons el propòsit de la tasca en relació a la mobilització d’objectes Llançament a distància Intercepció del mòbil buscant-nos Colpejar objecte estàtic Llançament en precisió Intercepció del mòbil evitant-nos Colpejar d’objectes en moviment Segons el tipus d’estimulació Petit nº d’estímuls Baixa velocitat i màxima durada de l’estímul Molta intensitat d’estímul Estímuls poc conflictius Gran nº d’estímuls Alta velocitat i poca durada de l’estímul Poca intensitat d’estímul Estímuls molt conflictius

36. ANTICIPACIÓ COM A PREDICCIÓ DEL DESENVOLUPAMENT DE L’ACCIÓ, FET QUE ENS PERMET GENERAR UNA RESPOSTA PREVIA A L’APARICIÓ DE L’ESTÍMUL Accions defensives (recuperació de pilota, ajudes...) i ofensives (desmarcatges de ruptura, furts de pilota...) APRENENTATGE EXPERIÈNCIA ATENCIÓ

37. MECANISME DE DECISIÓ LES MEVES CAPACITATS MEMÒRIA Codi Perceptiu Contrastació OBJECTIU DE LA ACCIÓ QUÈ? PROGRAMA D’ACCIÓ COM?

39. VALORACIÓ DEL GRAU DE COMPLEXITAT D’UNA TASCA SEGONS: Nº de decisions A més nombre de decisions la complexitat de la tasca és major Tasques de curta durada i amb un objectiu concret no donen lloc a moltes decisions.

40. Nº propostes motrius alternatives en cada decisió En una progressió limitarem les opcions alternatives per després anar augmentant el número de respostes. Exemple: en volei farem abans un 1+1 i que 1x1. Velocitat requerida en la decisió Si tenim molt temps per realitzar una acció, la tasca serà més senzilla que si no en disposem. Compte!...no confondre amb temps de percepció (ex: un nedador disposa de molt temps per prendre la decisió, però ha de reaccionar ràpid davant l’estímul auditiu de la sortida) En un procés d'aprenentatge a l’inici el subjecte ha de tenir molt temps per prendre decisions i mica en mica cal disminuir-lo (exemple: defensa passiva)

41. Nivell d'incertesa Quan l’execució i el desenvolupament es veuen afectats per les condicions de l’entorn. Exemple: escalada obrir una via o bé repetir-la. Si tenim un oponent intel·ligent el grau d’incertesa serà més gran (així, podem considerar aquest és el secret de l’scouting? ) Nivell de risc Moltes situacions es veuen condicionades per les situacions de risc mental i/o físic que les mediatitzen. RISC FÍSIC : quan la pròpia tasca té una dificultat motriu important (objectiu i subjectiu RISC PSICOLÒGIC: queden 10 segons i la pilota crema...

42. Ordre seqüencial de les accions (¿?) Són més fàcils les accions d’ordre fix (ex: salt de longitud (cursa, batuda, vol, caiguda). Ens tornem a trobar de nou amb les tasques obertes (ordre seqüencial variable) i les tancades. Quantitat d’informació a recordar En la primera fase de l’aprenentatge hem d’evitar donar un excés d’informació. Pot arribar a bloquejar l’aprenent per impossibilitat d’assimilar tants continguts nous.

43. VALORACIÓ DEL NIVELL DE DIFICULTAT EN LA PRESA DE DECISIONS PER A LA REALITZACIÓ DE TASQUES MOTRIUS ELEMENT D’ANÁLISI - COMPLEXITAT + COMPLEXITAT Nº de decisions Escàs nº decisions Gran nº decisions Nº propostes motrius alternatives en cada decisió Proposta motriu única Multiplicitat de propostes motrius Velocitat requerida en la decisió Molt temps per decidir Temps de decisió molt breu

44. ELEMENT D’ANÁLISI - COMPLEXITAT + COMPLEXITAT Nivell incertesa Els factors fixes Els factors variables Nivell de risc No hi ha risc físic Hi ha risc físic Ordre seqüencial de decisions Ordre fix (programa lineal) Ordre variable (programa ramificat) Nº d’elements que és necessari recordar Pocs elements a memoritzar Molts elements a memoritzar

45. MECANISME D’EXECUCIÓ SISTEMA NEUROMUSCULAR GEST

46. Característiques de la acció motriu Fluidesa : capacitat de no interrompre el moviment . Variabilitat : capacitat de modificar una acció que estic realitzant . Anticipació : mentre realitzes un gest, mentalment en penses un altre. Precisió : fer coincidir allò desitjat amb el que succeeix . Economia : utilitzar exclusivament els músculs necessaris per aquells moviments . Estètic : coincidència o no amb els estàndards.

47. VALORACIÓ DEL NIVELL DE DIFICULTAT DE LES TASQUES MOTRIUS RESPECTE AL MECANISME D’EXECUCIÓ I CONTROL FACTORS QUE INTERVENEN - DIFICULTAT + DIFICULTAT Coordinació neuro-muscular Pocs grups ms Estructura simple Poca velocitat execució Poca exigència precisió Molts grups ms Estructura complexa Alta velocitat execució Molta exigència precisió Condició física Poca exigència Molta exigència